EL POBLE
Situat entre els 800 i els 900 metres d'altitud, Benassal es troba en la meitat nord-occidental de la província de Castelló i forma part de la comarca de l'Alt Maestrat. Es troba en una zona mitjana de muntanya on conflueixen el Sistema Ibèric i la serralada catalana. Benassal limita amb els municipis de Vistabella, Villafranca, Ares del Maestrat, Vilar de Canes i Culla...
CASTELL DE LA MOLA
El Castell de la Mola rep el nom per estar situat en el cim de la xicoteta mola a partir de la qual s'articula el nucli més antic de Benassal. Es tracta d'una construcció del segle XIII, per ordre del fundador de Benassal Berenguer de Calatarrà, que va rebre la Carta de Població de mans de Balasc d'Alagó en 1239.
En origen, va ser la residència del fundador de la vila de Benassal, però també era el centre de reunions de tots els pobladors del terme. Sota els arcs del carrer, es trobava una església dedicada a Sant Agustí. Amb el pas dels anys, el Castell de la Mola va passar a ser Casa de la Vila i, més tard, va fer les vegades d'escola. El que va ser Sala Capitular de la Vila alberga avui dia el Museu Arqueològic de l'Alt Maestrat i en altres sales del Castell podem trobar l'oficina de turisme i l'Aula Museu de Carles Salvador.
ARCS I TORRES DE LA MURALLA
Avui dia, Benassal conserva encara un portal i tres torres de la muralla. El portal de la Mola era l'entrada més pròxima al Castell de la Mola. Aquest portal va ser construït a principis del segle XIV, època en què els templers van gestionar la vila. Es tracta d'un arc d'estil gòtic amb influències de l'arquitectura musulmana, a causa de les arrels històriques musulmanes del poble de Benassal.
De les tres torres, l'única accessible a visitants és la Torre de la Presó. Es tracta d'una construcció de planta rectangular formada per la torre i la casa adossada, que en temps de guerra i postguerra va servir de comissaria.
ESGLÉSIA DE LA VERGE DE L'ASSUMPCIÓ
La part més antiga de l'església va ser construïda en 1370 pels mestres de l'Orde de Montesa. Anys després, la torre de guaita annexa a l'església es convertiria en torre del campanar i s'ampliaria l'església primitiva. Durant els segles XVII i XVIII es van dur a terme obres d'ampliació fins a tenir l'església que coneixem avui dia.
No obstant això, durant la Guerra Civil espanyola, concretament al maig de 1938, Benassal va ser bombardejat per la Legió Còndor d'Hitler i l'església va quedar greument danyada. A conseqüència dels bombardejos, només van quedar en peus les arcades interiors i la façana principal d'estil barroc. Les tasques de reconstrucció de l'església es van prolongar fins a 1964.
FORN DE DALT
El “Forn de Dalt” és un forn medieval situat molt prop del Castell de la Mola. Es va construir a principis del segle XIV a mesura que s'ampliava la muralla, el poble i els serveis que aquest oferia als seus habitants. Durant l'època de govern de l'Orde de Montesa, el forn va ser venut a les famílies Vives i Miralles, dues de les famílies nobles més influents de Benassal. Més tard, el forn passaria a tenir titularitat municipal que conservaria fins al moment actual.
El forn va estar en ple rendiment fins a la dècada dels 70. Durant tots aquests anys, va servir de punt de trobada social per a aquells que anaven a pasturar i coure el pa, ja que sempre va funcionar com a forn de cocció, no de venda de pa. Quan va tancar les seves portes, l'edifici va quedar en desús. En 2015 va ser restaurat i des de llavors està obert als visitants i alberga activitats de caràcter cultural.
MURAL COMMEMORATIU
Situat en la paret de l'església que acull la plaça de l'Ajuntament, es tracta d'un mural commemoratiu del 750 aniversari de la Carta de poblament de Benassal. És una obra feta de ferro forjat, elaborada per l'artista José Gonzalvo. En ella es mostren els elements històrics característics el poble de Benassal.
A dalt, en el centre, veiem l'escut de Benassal. En ell trobem el títol de vila fidelíssima i la flor de lis ja que Benassal es va declarar fidel a Felip V de Borbó durant la Guerra de Successió.
A banda i banda de l'escut podem veure les figures religioses més emblemàtiques de Benassal. A l'esquerra, la Verge de l'Assumpció a qui es dedica l'església parroquial. A la dreta, Sant Cristòfol i Sant Roc, patrons del poble de Benassal.
Sota l'escut, Gonzalvo va representar l'acte de otorgació de la Carta de poblament per part de Balasc d'Alagó a Berenguer de Calatarrá.
Sota la Verge de l'Assumpció, veiem representat un dels béns més valorats del poble de Benassal, la seva aigua. L'aigua de Benassal emana del brollador de la Font d’en Segures i va ser declarada aigua mineromedicinal en 1928.
Finalment, sota Sant Cristòfol i Sant Roc, l'artista va representar una dona sostenint una avellana a les seves mans. L'avellaner és un dels cultius majoritaris en els terrenys de Benassal i va ser, durant molts anys, el mitjà de vida de molts benassalencs.
FONT D'EN SEGURES
Les seves aigües són conegudes des del segle XVI
La font se situa a uns 2 km. del nucli urbà de Benassal, al voltant dels 940 metres d'altitud. Es tracta d'un petit nucli urbà que acull turistes i visitants durant l'any.
Sempre s'ha cregut que el terme de Benassal era ric en aigües i gran part d'aquesta fama li la dóna l'aigua que emana del brollador de la Font d'en Segures. Una aigua mineral que, a causa del seu valor terapèutic per a les afeccions de ronyó, va ser considerada de propietat medicinal i declarada d'utilitat pública en 1828.
No obstant això, ja en el segle XVI es té informació sobre els beneficis de l'aigua de Benassal, però no va ser fins al segle XVIII quan es va documentar per escrit la presència del primer “agüista”. Des de llavors, gràcies a la bona publicitat que donaven els agüistas que acudien a la font per a beure la seva aigua i sanar les seves malalties, l'aigua de Benassal es va convertir en un referent medicinal per a aquells que sofrien del ronyó. Així mateix, els voltants de la font es van anar urbanitzant per a donar cabuda als hostes que visitaven la font. A poc a poc, la Font d'en Segures es va convertir en un petit nucli urbà annex a la vila de Benassal que, amb el temps, es convertiria en una zona residencial sobretot per a la temporada entre maig i setembre.
EL RIVET
Paratge natural · Bosc mediterrani
Situat a 940 metres d'altitud aproximadament i a uns 3 km. del nucli urbà de Benassal, el Rivet és un bosc mediterrani on abunden els roures valencians, les carrasques i on també podem trobar una gran varietat de bosc baix. Es tracta d'un paisatge totalment modelat per la mà de l'home, donant com a resultat un bosc per a la pastura de bestiars.
Dins del paratge natural, es troba una zona amb denominació de microreserva de flora ja que en ella creixen dues espècies prioritàries: la escabiosa mossegada (Succisa Pratensis) i l'orquídia (Listera Ovata). Aquesta denominació de microreserva de flora té la finalitat de garantir la protecció i la conservació de totes dues espècies.
GASTRONOMIA
AVELLANES
Benassal celebra a l'octubre el Mes de l'Avellana amb diferents activitats gastronòmiques entre les quals destaquen els menús especials elaborats amb aquest fruit sec.
Els comensals poden provar plats tant dolços com salats amb l'avellana com protagonista.
Sol haver-hi una mostra i degustació de tapes amb avellana.
Així mateix, diferents establiments del municipi ofereixen productes amb avellana. Els locals adherits són: Pastisseria Moliner, Forn Pedro Monfort, Forn-Pizzeria El Maset, Pastisseria Bellés, Carnisseria Cal Bort, Carnisseria Celesmila i Formatges El Poble de Benassal.
TRADICIONS
FESTES I ACTIVITATS
SANT
ANTONI
Normalment se celebra el cap de setmana posterior al dia de la festivitat del sant, quan aquest no coincideix amb la data, 16 de gener. El punt culminant de la festa és la foguera, al voltant dels quals giren tots els actes que se celebren. La festa comença el matí del dissabte els assistents acudeixen a casa d'un dels majorals on els hi ofereix “barreja” i rotllo. Durant tot el matí, es dirigeixen al lloc indicat pels majorals per talar els arbres i fer la llenya. Posteriorment, es procedirà a la càrrega i entrada dels “róssecs” al poble, a partir dels quals es formarà la foguera i es beneeixen els animals.
FESTA DE L'AJO
Tal com marca la tradició, coincidint amb Carnestoltes, Benassal celebra la Festa de
l´Ajo-Carnestoltes. Aquest festeig rememora quan els viatjants i comerciants del poble, coneguts com ‘traginers’ tornaven al municipi la tarda de Carnestoltes. En l'actualitat, les celebracions han reduït la seva durada, de tres dies a una jornada, però continuen guardant tota l'essència i significat de la data.
Així, el municipi recorda la vida dels seus avantpassats en una especial jornada. El dia comensa amb un esmorzar basat en ‘pastissos’ i ‘barreja’. A l'hora de menjar no pot faltar el plat típic d'aquesta data tan assenyalada en el calendari benassalenc: l'All. Aquest plat és un sofregit d'all, bacallà i ou, barrejat amb pa i remullat en vi.
Quan enfosqueix, es celebra la entrada del traginer que recorre els principals carrers del municipi. Aquest personatge, abillat com antany, representa a la persona que muntada sobre un cavall o una egua encapçalava l'entrada a la localitat dels comerciants amb els seus nous productes. Seguidament, se'n sent la ‘tea’, com es coneix a la fusta de pi, i es balla el “ball Pla” en la plaça. La jornada finalitza amb una revetlla popular.
El dilluns de Pasqua de Pentecosta se celebra el romiatge de Sant Cristòfol. Els veïns del municipi es desplacen a peu fins a l'ermita, a 1.111 metres d'altitud, on s'oficia missa, es canten els gojos i es reparteixen la tradicional “prima”, coques de farina que són transportades per una recua d'animals engalanada. És tradicional realitzar un menjar campestre als voltants on no falta el “tombet”, plat típic de la població.
Les festes patronals se celebren, a partir de l'últim cap de setmana d'agost, en honor a Sant Cristòfol i Sant Roc. En elles es duen a terme diferents activitats culturals, esportives, festives i taurines. Des del típic “ball pla”, fins a exposicions, concerts, revetlles, ball de disfresses, curses, cercaviles, campionats esportius, bous de carrer i de plaça. També es té lloc el tradicional romiatge a l'ermita de Sant Roc, on se celebra l'eucaristia.
FESTES DE LA JOVENTUT
El segon cap de setmana de març, tenen lloc les festes organitzades pels joves del municipi. Música, ball, sopars i diferents activitats d'allò més animades conformen l'agenda festiva.
SANT
CRISTÒFOL
FESTES PATRONALS
